Supervisió d'equips de serveis socials

Un espai professional per sostenir els qui sostenen. Perquè els equips que treballen amb el patiment humà també necessiten ser acompanyats.

Busco una supervisió d’equips

Contenció, reflexió i creixement professional

Treballar en serveis socials implica exposar-se de forma continuada a situacions de gran complexitat emocional: infants en risc, famílies en crisi, vulnerabilitat, violència, pèrdua.

Sense un espai de supervisió adequat, el desgast professional és inevitable.

La supervisió d’equips és un recurs preventiu i terapèutic que permet als professionals analitzar els casos des d’una distància sana, cuidar el vincle intern de l’equip i preservar la qualitat de l’atenció que ofereixen.

Per a quins equips és aquest servei?

Equips d'atenció social bàsica

EBAS, CDIAP i serveis municipals que treballen directament amb persones i famílies en situació de vulnerabilitat social. Equips que gestionen càrregues emocionals intenses i sovint amb recursos limitats.

Equips d'atenció social bàsica

EBAS, CDIAP i serveis municipals que treballen directament amb persones i famílies en situació de vulnerabilitat social. Equips que gestionen càrregues emocionals intenses i sovint amb recursos limitats.

Si el teu equip treballa en un altre àmbit dels serveis socials o de l’atenció a persones i creus que la supervisió us pot ser útil, escriu-me i ho valorem junts.
La supervisió crea el marc perquè l’equip pugui pensar, sentir i parlar el que no té cabuda en la feina quotidiana.

En què treballem durant les sessions?

Anàlisi de casos

Exploració conjunta dels casos que generen més càrrega o dubte professional: com ens afecten, quines dinàmiques activen i quines alternatives d’intervenció hi ha.

Cura de la dinàmica d'equip

Atenció a les relacions internes, els rols, les tensions no dites i els patrons de funcionament que poden estar limitant l’eficàcia i el benestar del grup.

Gestió emocional professional

Eines per identificar i gestionar el que els casos mouen emocionalment: la contratransferència, el desgast per empatia i la distància professional saludable.

Prevenció del burnout

Identificació de senyals d’esgotament professional i treball preventiu per sostenir la motivació, el sentit i la salut emocional de l’equip a llarg termini.

Presa de decisions complexes

Acompanyament en situacions on la decisió professional és difícil, arriscada o emocionalment carregada: mesures de protecció, retirades de menors, tancament de casos.

Formats disponibles

Sessions puntuals

Ideat per a equips que necessiten un espai de reflexió davant una situació concreta: un cas especialment complex, una crisi interna o un moment de canvi organitzacional.
Sense compromís de continuïtat. Es pacta la sessió i es valora conjuntament si té sentit continuar.

Procés de supervisió

Un procés acordat de X sessions, amb objectius definits i revisió periòdica. Permet un treball en profunditat sobre la dinàmica de l’equip i els reptes assistencials recurrents.
La durada i freqüència es pacten amb la direcció o coordinació del servei en funció de les necessitats.

Sóc la Iolanda Sesplugues

Conec de primera mà la pressió assistencial, el pes de les decisions sobre menors, les dinàmiques d’equip sota estrès i el desgast que comporta sostenir el patiment dels altres dia rere dia.

La meva formació com a educadora social als serveis socials bàsics, l’Anàlisi Transaccional i Teràpia Gestalt em permet oferir una supervisió que va més enllà de l’anàlisi tècnica dels casos

  • Atenc el que els casos fan als professionals, el que l’equip no aconsegueix dir-se i el que cal sostenir perquè la feina continuï tenint sentit.

Actualment col·laboro activament amb diferents equips de serveis socials, on desenvolupo tant formació per a professionals com processos de supervisió d’equips.

Busco una supervisió d’equips

Preguntes freqüents

Quins tipus d'equips o serveis poden demanar aquest servei?
Principalment EBAS, CDIAP i serveis municipals d’atenció social, però també qualsevol equip que treballi amb persones i famílies en situació de vulnerabilitat. Si no esteu segurs que encaixeu, escriviu i ho valorem conjuntament.
Normalment ho impulsa la coordinació o direcció del servei, però un equip també pot fer la proposta i traslladar-la a qui gestioni el pressupost o l’organització. La primera conversa serveix precisament per valorar-ho conjuntament.
Desgast generalitzat, tensions internes no resoltes, sensació de bloqueig davant certs casos, rotació de personal o pèrdua de motivació són indicis clars que un espai extern pot ajudar a sostenir l’equip abans que el burnout s’instal·li.
La sessió puntual respon a una necessitat concreta i immediata, un cas complex, una crisi interna, un canvi organitzatiu, sense compromís de continuïtat. El procés de supervisió és un acompanyament pactat en el temps, amb objectius definits, pensat per treballar en profunditat la dinàmica de l’equip i els reptes recurrents.
No hi ha un format únic: es pacta amb la direcció o coordinació del servei segons les necessitats, la mida de l’equip i la disponibilitat. Ho definim conjuntament en la primera conversa.
Es pot fer en ambdós formats. L’important és trobar el que millor s’adapti a la vostra organització i logística d’equip.
El que es comparteix a les sessions queda dins de l’espai de supervisió. L’objectiu no és avaluar ni jutjar el treball individual de cap professional, sinó crear un marc de confiança on l’equip pugui pensar i parlar obertament.

Parlem de les necessitats del teu equip

Si ets responsable, coordinador o coordinadora d’un equip de serveis socials i creus que la supervisió us pot ajudar, escriu-me.

Farem una primera conversa per valorar conjuntament quina és la millor manera d’acompanyar el vostre equip.